La lista de schidler

“La lista de Schindler”
Fitxa tècnica:
Título: La lista de Schindler
Título original: Schindler's list
Dirección: Steven Spielberg
País: Estados Unidos
Año: 1993
Duración: 195 min.
Género: Drama, Histórico, Bélico, Biográfico
Reparto: Liam Neeson, Ben Kingsley, Ralph Fiennes, Caroline Goodall, Jonathan Sagall, Embeth Davidtz, Malgoscha Gebel, Shmuel Levy, Mark Ivanir, Béatrice Macola,
Guión: Steven Zaillian
Distribuidora: United International Pictures (UIP)
Productora: Universal Pictures, Amblin Entertainment


En l'època de Hitler, un home, Oskar Schilinder, s'opossa al règim que governa al seu país i lluita a la seva manera l'holocaust que aquesta vivint,
Utilitza la seva fortuna per contractar jueus

En l'època de Hitler, un home, l'empresari Oskar Schlindler, s'oposa al règim que governa al seu país i lluita a la seva manera contra l'holocaust que aquesta vivint.
Utilitza la seva fortuna per contractar jueus que estan en camps de concentració per tal que treballin per a ell i així salvar la vida.
Poc després farà una llista amb els noms dels afortunats que viuran fora de perill fins a la fi de la guerra.
Un matí des de dalt d'un turó, on l'havia portat un passeig a cavall (Crida la nit dels ganivets llargs, 30 de juny de 1934), la seva mirada recau en una nena jueva d'abric vermell que aconsegueix escapar de la vigilància dels alemanys i amagar a casa seva.
Poc després Schindler presència el crematori dels cossos en els barracons, que reconeix el cadàver de la nena de l'abric vermell, transportat en un carretó.
Aquest és l'inici de la reflexió de Oskar Schindler que comença a veure el món jueu més de prop.
Però el més impactant és quan Schindler reflexiona i lamenta de no poder haver aconseguit contractar a més jueus per salvar-los la vida.
És una pel.lícula que mostra el pitjor i el millor que un ésser humà pot donar de si mateix ... Diuen que els diners no pot comprar la felicitat, però en aquest cas, no només compra la felicitat sinó també la llibertat i la vida.
En aquest film, que està basada en fets reals, que ens transporta a la Segona Guerra Mundial, ens mostra des del cor dels que més van patir: els jueus.
Oskar Schindler mai va pretendre ser un heroi, però si va ser capaç de resoldre a la seva manera la qüestió jueva construint a Cracòvia un camp de concentració que alhora era una fàbrica, que després dels murs d'aquests es van albergar milers de jueus.
En fi una pel•lícula realment crua pel seu realisme i en definitiva una pel•lícula excepcional.

Oscar Schindler. El presenta com a simpatitzant del partit nazi que vol enriquir-se i acaba
descobrint que totes les persones són iguals i no per ser jueus mereixen la mort.

Isaac Stern. El presenten com un jueu humil comptable del seu banc que acaba sent elegit per
Schindler per ser el comptable de la seva empresa sempre intenta salvar el major nombre de jueus oferint
un lloc en l'empresa.
Amon Goethe. Un dels comandants de les SS que era l'encarregat del camp de concentració de
Plaszow. Destaca per la seva especial crueltat envers els jueus.
Jueus. Eren un poble que havia viscut a Alemanya durant sis segles que aconsegueix prosperar en una
època de crisi sent per això el focus de les ires alemanyes.
Nazis. Partit polític alemany que va guanyar les eleccions de 1932 amb el seu líder Adolf Hitler que va crear un règim
totalitari on el poble estava sotmès a l'Estat. Van organitzar un estat racista on es perseguia
especialment als jueus. L'Estat nazi estava fermament el suport de la Burgesia temorosa per perdre
la seva posició mentre que el poble donava suport al règim de manera total per que Alemanya recuperés la seva
grandesa
Bibliografía i filmografia:
Va créixer en els suburbis de Haddonfield (Nova Jersey) i Scottsdale (Arizona). Va estudiar filologia a la California State University, encara que va deixar la universitat al ser contractat per la divisió televisiva d'Universal; seria en 2002 quan rebés el seu diploma de graduació. Va començar a dirigir episodis de sèries de televisió, entre elles Marcus Welby i Colombo. Va realitzar un llargmetratge per a televisió titulat El diable sobre rodes (1972), del qual es va fer una versió cinematogràfica que va tenir un èxit inesperat, el que va introduir Spielberg en el món del cinema.
Año Categoría Película Resultado
1998 Mejor Película
Salvar al soldado Ryan
Candidato
1998 Mejor Director
Salvar al soldado Ryan
Candidato
1994 Mejor Película
La lista de Schindler
Ganador
1994 Mejor Director
La lista de Schindler
Ganador
1986 BAFTA honorífico
Ganador
1983 Mejor Película
E.T.: El extraterrestre
Candidato
1983 Mejor Director
E.T.: El extraterrestre
Candidato
1977 Mejor Director
Encuentros en la tercera fase
Candidato
1977 Mejor Guión
Encuentros en la tercera fase
Candidato
1975 Mejor Director
Tiburón
Candidato


La pel•lícula reflecteix molt fidelment el tracte cruel dels alemanys cap als jueus, els treballs forçats als
que es veien sotmesos per ser considerats una raça inferior.
La pel•lícula està basada en un llibre que ha portat a la gran pantalla Steven Spielberg d'una manera molt
delicada, ja que, encara que els fets que narra són molt durs, no els reflecteix d'una manera molt sagnant.
El film està basat en fets tan reals com la veritable llista de Schindler que va aparèixer a una pensió de
Argentina (Buenos Aires) que conté els noms de les persones salvades per Schindler.
L'escena final de la llista de Schindler mostra com després d'haver estat salvat per Schindler els jueus li
tenen un gran amor i respecte i l'ajuden a escapar.
Tècnicament, la pel.lícula és bastant bona, encara que majoritàriament estigui feta en blanc i negre i troba
poques escenes en color, però aquestes escenes de color aporten al film una gran emotivitat i caracterització.
En definitiva, la pel.lícula ens ha semblat un bon mitjà per descobrir els esdeveniments de la segona
Guerra Mundial i la persecució cap als jueus.